No puc deixar passar més dies sense mostrar-vos això.
Em recorda a les samarretes que es fan els equips de futbol quan guanyen títols. Sempre m’he preguntat que en fan els equips que perden, si mai me’ls trobaré en qualsevol mercat de carrer. Aquesta invitació, que com veieu no vaig utilitzar; tot el feix, en realitat, podria haver acabat a les escombraries. Va arribar a les nostres mans al poc que Mas sortís al balcó del Majestic a celebrar la victòria. De l’infern al cel en poques hores.
Pep, no sé si continues llegint això. En tot cas, te’n reconec el copyright!
Us recordo que Mas ha convocat una ronda de contactes amb els altres 6 partits sense necessitar-ho. Doncs bé, després de passar tot un plujós matí a la redacció (més temps consecutiu que en els últims 15 dies), a la tarda al Parlament a seguir la primera reunió. Clar que a xàfec per dia, primer a can PSC i ara a Esquerra, amb Puigcercós llençant la tovallola i Benach fugint del mapa, el problema no serà arribar a acords, si no tenir interlocutors.
Mentre es celebrava la reunió entre Mas i Nadal –un deja-vu socialista, va ser candidat els anys 90 i és un expert en navegar en aigües tèrboles- els esperàvem així.
Perdoneu la foscor, espero que hi distingiu alguna cosa. No és cap acampada de cap de setmana, tampoc l'espera del finançament autonòmic o l’Estatut. Es d'ahir, i això que no portàvem ni mitja hora esperant. És evident que encara no ens hem recuperat del cansament de la campanya, al preu de perdre-li el respecte a la institució que ens acollia.
L’últim moment polític del dia el visc ja a casa, amb Mònica Terribas rebent a la porta de TV3 amb posat rígid a un Mas d’allò més cordial. Terribas no mossega tan com acostuma. Als moments de transició val més nedar i guardar la roba...
No hay comentarios:
Publicar un comentario