Dia 2: periodistes caçats i Mas a la defensiva

Fa una setmana que treballem amb dues ombres. Es diuen Ibon i Agnès, van ser part activa al documental “Bucarest, la memòria perduda” d’Albert Solé, sobre l’alzheimer del seu pare Jordi Solé Tura. Ara en preparen un sobre el camí d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, i aquest camí inclou ficar el nas a mitings, reunions internes de partit i la rebotiga de la campanya, i aquí hi entrem nosaltres.

Ja no ens sorprèn trobar-nos un micro de perxa per damunt els nostres caps mentre ens discutim sobre quin és el tall bo, però algun dia ens enganxaran deixant anar barbaritats, cosa que tot sigui dit passa sovint. Quan l’estrenin que ens avisin, que marxarem del país!

Tot i que val a dir que la ruïna ens la busquem solets, com podeu veure. És l’Eva, que alecciona els seus súbdits des del faristol del candidat. La foto la defineix, natural, espontània, amb ganes de viure la vida. Eva, si deixes la feina, no em deixis, si us plau!

 

La foto és del miting d’ahir a Reus. Allà, com havia pronosticat, només hi vaig veure ciment i polítics. El Mas va esperar pacientment a que s’encengués la llum vermella del faristol per dir a tot Catalunya a través de TV3 que CiU no respondrà a les provocacions i farà una campanya constructiva. Tots l’escoltàvem des de la posició de premsa.

La tornada, una festa! Música, rialles, bromes i una excitació més pròpia del dia 14 que de l'1. I com que l’entrepanet del partit ens va deixar amb gana, ho vam haver de completar en arribar a Còrsega amb una copa a l’Úbeda i unes patates fregides a la xurreria del costat. I només hem superat el dia 1 de campanya!

Resum ràpid del matí: en educació, a l'Auditori Axa de l'Illa, Mas anuncia una croada i un combat a mort contra el fracàs escolar, tan greu com la crisi, diu. Sobre els esports, (a l'INEFC, amb Nani Roma, Érika Villaécija o Enric Masip), dependran directament d’ell si és president, tot el mateix dia que celebra amb la seva dona 30 anys des que es van conèixer.

Mas ha procurat refredar els ànims dels votants per por que, de tan segura que veuen la victòria, votin d'altres per equilibrar la balança. És un dels motius pels quals, en comptes de fer promeses, s'estima més recordar del dret i del revés que no tot està guanyat. L'altre argument és que no sap quants diners tindrà. Esperem que en deixi anar alguna els propers dies! Ara, cansat però preparat per Badalona.