4 motius (i el real) per creure que aquest cop sí hi haurà llei electoral catalana

"Ets més lent que la llei electoral catalana", "ni independents tindrem una llei electoral propia", "ets del sistema alemany o de l'holandès?"... 30 anys de fracassos per aprovar una llei electoral pròpia només es poden prendre amb humor. L'enèsim intent ja és en marxa, i el primer impuls és el de dir, va, prou de prendre'ns el pel i de perdre el temps, però aquest cop podria ser diferent. Per què?

1. Acaba de començar la legislatura. Queden més de 2 anys per a les eleccions municipals. Això dona marge per fer renúncies i decidir sense pensar en quants vots et costarà. Encara més,
2. Com saber si sortiràs perdent quan les enquestes han embogit? CiU es pot permetre el luxe d'enrocar-se un cop més? No està el PSC obligat a fer renúncies per recuperar la centralitat? I calen 90 vots per aprovar la llei, així que ERC i el PP també hi han de jugar, al joc.
3. La crisi, els casos de corrupció i espionatge, o fins i tot l'efecte Grillo obliguen a moure fitxa. La gent no demana una llei electoral, però sí canvis, i que el Parlament faci alguna cosa més que defensar els ocells fringíl·lids.
4. Es pot defensar la consulta com el summum de la democràcia i ser incapaç de decidir com es vota al teu país? Celebrar el referèndum sense tenir llei electoral, encara més, utilitzant l'espanyola, seria, simplement, ridícul.

En realitat, si la llei tira endavant i els diputats l'aproven aquest mateix any serà per simple cansament, per deixar de sentir-se assetjats i encerclats. La llei pot acabar aprovada només per a tancar una via d'aigua i poder respirar tranquils.

Foto: Alejandro Mejía Greene el 10 de febrer de 2007 a San Ángel Inn, Villa Obregón, México DF

Navarro, el Rei i el Harlem Shake

Foto: rtve.es

Està bé que Pere Navarro demani al Rei que abdiqui. Si Joan Carles I vol salvar la monarquia és el moment de plegar i deixar pas a l'únic membre de la Casa Reial net (fins ara) d'escàndols. I és al·lucinant que ho digui un socialista, per molt el PSC que sigui. Però, per què ara?

El moment. En ple Debat sobre l'estat de la Nació, per dir "ei, no som el PSOE" passant alhora inadvertit i sense incendiar res; quan el rei està assetjat i han passat uns dies des de l'abdicació del Papa, per a que no el puguin acusar de populista; quan veu que el discurs social, la seva marca de fàbrica, no funciona; amb el PSC esquitxat per la corrupció i l'espionatge, per desviar l'atenció.

Harlem shake. Preocupa que sembli més important el moment que la cosa, l'anunci que el fet. Que polítics i premsa necessitin de cops d'efecte per donar combustible a la màquina. Que Navarro fent el Harlem shake hagués tingut el mateix impacte (si no més). Que, per molt valenta que hagi estat la proclama, morirà en poques hores.