Moment 0: ànims escalfats i badalls

Acaba de començar la campanya de CiU, i ho ha fet en una carpa transparent. Hi ha qui li recorda un hivernacle, potser pensant amb malícia que els nacionalistes arriben amb escalfor de més a aquests 15 dies frenètics, i no es refredaran a temps d’arribar a les urnes.

En tot cas, l’emplaçament escollit, la plaça Catalunya no és casual. Per ser el quilòmetre zero del país, com diuen els líders de CiU, però també perquè la federació és al seu límit natural: ni me’ls imagino instal·lant la seva carpa a la Rambla del Raval, posem per cas, ni veig immigrants, guiris o la gent grau que malviu a Ciutat Vella traspassant la frontera invisible per veure els qui millor han representat els amos de l’Eixample.

Sensació dins la carpa? Felicitat em semblaria frívol. Deixem-ho en alleujament. Ens han sobrat ben bé 4 setmanes de precampanya i es nota en les cares cansades però animades de la Maria, el Roger, el Pol o la Patrícia: és el principi del final. Amb la Maria no ens costa ballar Lady Gaga o cantar The Killers –tot i saber que d’aquí a uns dies ja no gaudirem aquestes cançons, les odiarem de tant sentir-les-.

Sobre l’acte en sí, ni programa ni consignes, només emoció. Mas torna a rememorar la seva travessa pel desert, la que l’ha fet un millor líder, i en un gest teatral abandona el faristol per aplaudir el públic, el que diu l’ha acompanyat en el martiri: gran ovació. I al final, remata amb el missatge, ni de dretes, ni d’esquerres, ni independentista, aquestes eleccions van de present o futur.

Un cop superats els obligats directes, el moment desconcertant de la nit. Jordi Pujol se’ns acosta:

  - Què feu?
  - Informar, president.
  - Doncs heu de fer arribar a la gent que cal el canvi a Catalunya
  - Sí, sí, es clar, president. Farà molta feina aquests dies?
  - Jo aniré on em demanin. És el que té un general retirat, que encara conserva la disciplina. Apa, passi-ho bé!

A les 3 de la matinada badallo, toca retirada! Demà al territori segur de l'hotel Majestic, l'Institut Guttmann (em fa especial il·lusió, ja us explicaré) i al vespre a Reus, terra incognita per un fill de l'àrea metropolitana com jo.