Tècnicament, la (quasi) desaparició de la zona 80 pot estar justificada. Res a dir al respecte. Ara bé, comunicativament la cosa canvia. I la imatge que s’ha acabat transmetent és de descoordinació i marxes enrera, d’haver-se ficat en un sidral i no saber sortir-ne.
Artur Mas ho va dir prou clar abans i durant la campanya: CiU eliminaria el límit de 80 per hora en els accessos a Barcelona. Més clar, l’aigua. Guanya les eleccions i forma un govern que ha de treballar sense demora. Per què, doncs, esperar tantes setmanes per complir la promesa?
Arriba el moment d’aplicar-la, però un divendres compareix el conseller Recoder i el dilluns següent ho fa el conseller Puig per anunciar bàsicament el mateix. Entenc que calgués el vist-i-plau mediambiental per prendre la decisió viària, però així s’envia un missatge inequívoc: que el govern, ni dos mesos després de formar-se, ja està dividit.
Ara l’anticicló obliga –en pro de la bona qualitat de l’aire, un argument irrefutable-, a endarrerir la mesura. Amb raó o sense, el govern torna a semblar indecís, incoherent.
Deia el portaveu Homs fa poc, en la inauguració del primer Congrés de Comunicació Política, que el problema del tripartit no havia estat la comunicació, si no haver actuat sense contingut. Doncs des d'aquesta perspectiva, ara el contingut hi és, però alguna cosa falla en la forma d’explicar-ho, que avui dia és tant o més important. No entendre això implica trobar-se, tard o d'hora, davant un semàfor vermell.
