Estudis de Televisió de Catalunya. 00.30 de la matinada
- Fem-lo ara. Som al lloc adient, tenim l’estudi preparat i el presentador.
- De cap manera, no el podem fer ara!
Equips de campanya, tècnics televisius i algun periodista no donen crèdit al que veuen. No fa ni 10 segons que el primer i únic debat de campanya ha acabat i Artur Mas recull el guant de José Montilla, fer un cara a cara en català, però el vol d’immediat!
Montilla necessita desesperadament una última oportunitat de capgirar les enquestes, però anar-hi sense preparació prèvia seria un suïcidi per algú per a qui els papers són la crossa que necessita per caminar.
Mas, que arrasa a les enquestes, té més a perdre si accepta, però no vol donar la impressió d’amagar el cap sota l’ala, i veu de seguida l’oportunitat de cruixir el seu adversari d’una vegada per sempre, de vèncer per esgotament del rival, que ni tan sols ha sopat. Finalment, ni un ni l’altre, taules i ja negociaran Madí per CiU i Collboni pel PSC.
Un final elèctric per un debat entretingut, que començava amb aquesta foto de família facilitada molt amablement per la Susagna de premsa de CiU. I un ràpid sondeig entre 4 o 5 col·legues mentre tornem amb el bus dona les següents notes.
Artur Mas: 8. Com que el “tots contra CiU” no s’ha produït (només una menció al cas Palau), amb parlar només quan calia Mas n’ha sortit més que viu. Hagués merescut un excel·lent si hagués sortir ben parat de l’abraçada de l’os de Puigcercós (suport al pacte fiscal a canvi d’impulsar el referèndum per la independència). Menys és més.
José Montilla: 6. Tens al començament, rígid i dubitatiu, s’ha anat escalfant. Tot i evitar el contacte directe al rival, ha guardat la seva millor carta, el cara a cara, per la seva intervenció final. Amb cops amagats.
Joan Puigcercós: 7. Ha sabut portar el debat al seu terreny i la seva proposta de suport mutu a CiU li ha fet sortir del cau on era i guanyar molts punts. En ascens.
Alícia Sánchez-Camacho: 5. No ha aconseguit defugir els tòpics de la seva campanya, i que la immigració hagi tingut més aviat poc protagonisme l’ha perjudicada. Diu que la seva intervenció en castellà estava prevista, però ha arribat just després de la de Rivera. Más de lo mismo.
Joan Herrera: 3. Només en parlar de l’estat del benestar ha estat a l’alçada. La seva agenda política està tan allunyada de la resta i del gruix de l’opinió pública que de vegades sembla parlar al buit. Fora de lloc.
Rivera: 6. Ha aconseguit disposar de molt més espai del que li tocava per representació gràcies al seu estil agressiu, que ha fregat la mala educació. Sense propostes.
Ambient a TV3: 10. Vibrant, aplaudint, rient, els periodistes hem gaudit el durant i el després, ja directament amb els líders. Per cert, quan enviaven els seus missatges als ciutadans, algú sap on miraven?
No hay comentarios:
Publicar un comentario