Del botillo al iogurt esquivant el virus del canvi

Comencem amb una foto, la del desplegament de mitjans d’aquest diumenge al Majestic. Perquè de tant en quan heu de veure com treballem! En primer pla, l'Eva. En segona fila, el Jaume, técnic de la casa, i el Marc, company i experiodista polític. La Maria a l'esquerra, el Marc que comença amb l'Ara, el Toni...

Tornant al dilluns, perquè em sorprenc de que el dia 1 d.e. (després de les eleccions) hagi estat exactament igual que el dia 15, el 10 o el 6? La diferència? Abans ens portaven amunt i avall i ens donaven el missatge, ara correm nosaltres i ens el busquem. Avui ens ha tocat trobar-lo a el Bierzo.

A la cecina, al cabrales, al botillo... Gastronòmicament parlant, els premis Protagonistas del Luis del Olmo són impecables. Ara, com a festa desprèn una intensa olor a naftalina. També es veritat que escoltar les fanfàrries que donaven pas als guardonats o sentir com la baronessa Thyssen, que podria parlar amb autoritat de Brueghel el Vell, no l’encertava amb els accents pot ser entès com un gran espectacle.

Políticament parlant, i amb la victòria nacionalista encara fresca, floretes en públic entre Artur Mas i Pérez Rubalcaba, l’un oferint l’ajut de Catalunya a Espanya, l’altre oferint col·laboració al nou govern de la Generalitat.

Sobre el via crucis socialista, Pasqual Maragall deia que ja tocava (sic) i del Olmo li deia mentider a Montilla per anul·lar la seva presència després d’haver-se compromès.  Tenint en compte que l’encara president renunciava al seu escó gairebé en aquell instant en el moment segurament més difícil de la seva carrera política, lleig, Luis, lleig. És humà fer llenya de l'arbre caigut d'aquesta manera?

D’aquí a la seu d’Unió. Allà, Duran intervenia el mateix temps que Artur Mas. Però no havíem quedat que Mas era el candidat guanyador? Tampoc ho demostra quan convoca els partits a una ronda de contactes sense necessitar-ho, però aquí ja es tracta de semblar el president de tots els catalans.

Avui sopo un iogurt i prou, el botillo m’ha deixar al límit. 5 o 6 companys han caigut víctimes d’estranys virus. La Susagna l’ha batejat com el virus del canvi, però diguem-li pel seu nom: estrés. En el meu cas, segueixo sencer!

p.d.: 5-0. En Mas ja té el seu triplet