La meva jornada de reflexió

Ha arribat el moment de mullar-se.

Després de 15 intensos dies de campanya m’he quedat sense excuses per no publicar la meva porra electoral i donar explicacions. El meu vot no l'explicaré. Simplement diré que m'ha costat decidir-me, que no he optat pel vot en blanc i que en realitat ja he fet us del meu dret, vaig votar per correu. Pels despistats, a continuació de la meva aposta posaré entre parèntesi els escons obtinguts per cada partit en les darreres eleccions.

CiU: 62 (48). Contundents. Dono per feta la victòria nacionalista encara que sigui per castigar el tripartit. La participació, no tan baixa com alguns auguren, també hi ajuda. Vaticino una majoria còmoda que permetrà Mas governar amb pactes puntuals.

PSC: 32 (37). Castigats. Dubto que les vies d’aigua siguin titàniques. Els socialistes han tornat a les essències per conservar a tota costa el seu vot tradicional i ho aconseguiran, però al preu de perdre els catalanistes que Maragall va atreure i Montilla no va espantar.

ERC: 12 (21). Resignats. Fa setmanes que Esquerra ha llençat la tovallola. Quan surts al camp a empatar acabes perdent! La dispersió del vot independentista i el vot útil a CiU seran els claus del taüt dels republicans.

PP: 14 (14). Anclats. Mantindran el seu votant fidel, frenaran Anglada i la primera dona candidata no arrossegarà el vot femení. Poc més.

ICV: 11 (12). Resistents. El recanvi Herrera haurà servit per ser la força tripartita menys malmesa.

C’s: 4 (3). Confirmats. Lleu pujada gràcies sobre tot a una petita caiguda de la participació i a que l’Albert Rivera té ganxo.

Ni Laporta, ni Carretero, ni Nebrera, ni Anglada ni Miquel Brau Bou (a.k.a. Carmen de Mairena) entrarien al Parlament en el meu dibuix del 28N. Un moviment arriscat si ens fixem en les enquestes, però m’ha pogut més l’horrible pensament d’haver de seguir 7 forces polítiques al Parlament durant 4 anys.

Li vaig passar al Roger quan portàvem dos dies de campanya i no penso canviar-la. Alea Jacta Est.