El meu dia comença a aquesta hora:
06.30 del matí, amb Venus encara al cel. En un arriscat moviment, surto al balcó mig un per oferir-vos una prova. És la inconsciència d’haver maldormit 5 hores. No penso jugar-me-la més en tot el dia.
A Rac 1 a les 08.30 per acompanyar el candidat en una entrevista de Radio Nacional. Jo tampoc ho entenc gaire, però tot i la situació kafkiana ens dona un titular: pacte fiscal el 2013. No està malament quan l’atonia havia tornat a la campanya! La Mireia em fa una visita guiada pels seus dominis, on hi retrobo vells companys. Quines vistes des de la planta 15 de la torre Barcelona, però que estrets que treballen a la ràdio líder…
A la ONCE, la gestualitat de la traductora a la llengua de signes supera en molt a la del mateix Mas. A la tarda a Tarragona, els nostres badalls superen en molt la intensitat del seu discurs. Som a punt d’acabar, estem esgotats, tot ens sona igual. Entono el mea culpa: de vegades el criteri de selecció del tema important és el grau de decibels a que arriba la veu del candidat.
Dos apunts que humanitzen la campanya. Periodistes i equip de campanya ens hem fotografiat amb Artur Mas en una foto que espero ensenyar-vos aviat, si l’aconsegueixo. I també l’hem enredat per jugar-se-la en la nostra porra amb una condició: no revelar la seva aposta. Així sigui.
Potser he comès un error, però en retornar no he pogut evitar cedir a la temptació de prendre alguna cosa al costat de la seu abans de tornar a casa. Una temeritat amb el cos al límit, però senta bé poder tallar amb la rutina de campanya. Demà serà un altre dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario