En l’entrada d’avui veureu Artur Mas fins a tres vegades. Com que pretenc ensenyar la rebotiga i no el que escoltareu, veureu o llegireu als mitjans, això passarà poques vegades, però en aquest cas està justificat.
Abans, deixeu-me dir que per fi la cultura a la campanya! Un aterratge suau de la Llei del Cinema, com l’ha batejat algun company, i situar Catalunya a la Unesco eren els principals reclams de Mas. Més desapercebut ha passat el recinte, i és una llàstima. La Fundació Palo Alto (a no confondre amb, però inspirada en, la de Califòrnia) porta més de 20 anys acollint artistes, dissenyadors o fotògrafs al Poble Nou de Barcelona. Hi viuen actualment l’estudi Mariscal, el despatx del molt recomanable observador Jordi Bernadó o els dissenyadors Morera: tres exemples de que el talent pot obrir fronteres.
Potser contagiat per la inspiració de Palo Alto, no puc evitar fixar-me en aquesta combinació (primer Mas).
En podeu extreure les conclusions que vulgueu.
A la tarda, cap a la Fira de Sabadell, en el miting més multitudinari de Mas fins el moment, i el de menys visió. Habituats a disposar de 360º, tots per a mi, que voleu que us digui, una escletxa se’m queda curta (segon i tercer Mas).
En aquest cinquè dia de campanya Mas ha tirat de manual per robar votants al contrari. Al PSC, els seus catalanistes, els convenç de que si volen pacte fiscal el necessiten. A Esquerra, els recorda que pensa com ells, que Espanya colla Catalunya, però que és més assenyat que Puigcercós.
Gairebé tot el dia sense la Susagna. És la nostra acompanyant de CiU al bus, eficient quan hi és, la trobem a faltar quan ens deixa. Segur que ve a nosaltres demà a La Seu d’Urgell, la primera de les dues etapes dels Pirineus que tenim pel davant, ports de muntanya en forma d’actes en cadena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario