Dia 1: galetes, estretors i petites lliçons

“Ara entenc en que han retallat per gastar un 10 per cent menys que fa 4 anys!”

Consternació general a la caravana periodística. Per algú com jo poc acostumat als luxes menys. Ara,les cares dels veterans no s’obliden. Així és l’autobús de campanya (a.k.a. bunkermóvil).

Sense menjar. Sense seients amples. Sense taules per l’ordinador o per muntar una timba. Sense visió! Artur Mas (la seva enorme enganxina) ens prohibeix més carrer. I, el que és més greu, el meu Catalunya World Tour 2010 particular ha acabat abans de començar. Si passar el peatge de Martorell és una heroïcitat per mi, només veuré pavellons grisos!

En fi. Almenys tenen galetes Birba i Trias, que dolentes del tot no estan.

Ruta del dia: Barcelona – Hotel Majestic (per recordar als empresaris que CiU és dels seus, els únics que poden redreçar les finances), Badalona – Institut Guttmann i, ara, de camí a Reus.

M’aturo un moment al Guttmann. Mentre miro el Mas parlar amb exresidents del centre, recordo, un bon amic, dotat d’un increïble sentit de l’humor, hi va estar ingressat, i anar-lo a veure en plena recuperació va ser impactant. Tornar-hi, en un dia menys plujós, m’ha fet recordar que quan ja no hi sigui m’importarà ben poc qui governi. Són el camí i les persones les que valen la pena.

Un altre incís. Avui hem conegut David Bonvehí. Quan era alcalde de Fonollosa (Bages) per CiU va patir un accident de trànsit i es va quedar en cadira de rodes. 3 anys després, serà amb tota probabilitat el primer diputat amb mobilitat reduïda al Parlament de Catalunya. Benvingut, David.

Amb la Maria al costat i el Francesc treient el cap des de darrera enfilem cap a Reus seguint la cua de cotxes que deixa Barcelona. Salutacions a la vida des de la bombolla electoral.