Escric mentre un fantasmagòric bunkermòbil torna a Barcelona des de Figueres encara impactat pel dia més desconcertant del que portem de campanya.
Sempre recordarem el míting de Duran a la ciutat de Santi Vila per tres coses: per ser 5 gats periodistes defensant l'honor de la professió, destrempats per l’absència de Mas; per ser un míting de butxaca, menys de 600 persones dins una carpa a la Rambla; i per ser el dia de l'Almeria 0 - Barça 8 (comentarista televisiu: “los aficionados del Almería parecen disconformes con el resultado”. Textual).
I a la foscor del bus, el nostre cap encara li dona voltes a aquest so. I a imatges com aquesta.
Himne estil boyband capaç de bloquejar qualsevol procés mental, la cançó político-bailonga d'aquests nois donava el tret de sortida a un lisèrgic acte en que CiU demostrava el seu ascendent sobre les associacions d'immigrants del pais. Era gairebé lisèrgic veure sikhs o camerunesos cantant l’himne català, escoltar les instruccions precises de com votar CiU d'Artur Mas i Àngel Colom a 2000 excitats immigrants, comprovar que els altres periodistes també creien experimentar una al·lucinació.
No em veig capaç d’explicar-vos res més, us remeto a la completa i precisa crònica del Roger. Per sort tot després tornàvem a la realitat. Hi va ajudar l’Alejandra, lúcida, escèptica i molt cordial col·lega mexicana. Alejandra, va ser un plaer.
Tot plegat al Barcelona Teatre Musical. Corregeixo, al plató de Sant Just Desvern on CiU celebra tots els seus actes de campanya. David Madí ens ho va confirmar: pugem a un bunkermòbil amb les finestres convenientment opaques; fem unes quantes voltes a les rondes, 4 si anem a Girona, 1 si toca Manresa; mentrestant, customitzen el plató fins a convertir-lo en pavelló, Palau d'Esports, carpa o el que convingui. Conclusió: com ens temíem, vivim dins "El show de Truman".
No hay comentarios:
Publicar un comentario