Dia -1: Comença el partit

Hotel Palace, Barcelona, 11.45 h.

- Piiiip! Piiiip!

- Sí?

- Roger, sóc el Jordi, vine al hall tan ràpid com puguis!

Habitual com és treballar amb el portàtil al terra, al mig del carrer o a qualsevol forat ple de trastos, no ens estranya que a tot un hotel Palace i després d’una gris conferencia d’Artur Mas...

... en que demanava el doblet CiU (eleccions)-Barça (Madrid), un operari sensible a la nostra tasca ens convidi a abandonar la sala per desmuntar les taules. Però per una vegada, el maltractament als periodistes paga la pena: Mas la toca prou bé.

Un fotògraf de “Don Balón” convida el líder de CiU a fer cops de cap i algun xut fort que pica amb cadires i parets –els gerros s’han salvat per avui- de l’elegant sala. El hall del Palace esperava això d’un nen entremeliat, d’una estrella del rock, d’un futbolista, es clar, però no del favorit a la presidència.

Al company Roger, veterà de la caravana periodística de CiU, txuri-urdin de naixement, se li obren els ulls com plats en entrar a la sala. Potser perquè recorda de cop que el davanter improvisat que tenim a davant és la mateixa persona que ha hagut de tirar de recòrrer al metge i passar de remeis cassolans per conservar la veu fins el dia 28.

Acaba la sessió i Mas enfila la sortida amb el seu cap de premsa, el "porter" a la foto (en 15 dies li veureu la cara, us ho garanteixo). “No voleu partit?”, els hi dic. 2 contra 2, Artur i Joan Maria contra Roger i Jordi, polítics vs. Periodistes, 0 a 10... En Mas ens mira, somriu i marxa. Ni som els seus rivals, ni és moment de competir.

p.d.: s'accepten suggeriments de cançons per fer de banda sonora d'aquest moment / se aceptan sugerencias de canciones que sirvan de banda sonora a este momentazo