Potser no el reconeixeu. Ha passat el seu moment, en campanya ha estat completament allunyat de la primera fila i ni tan sols en votar ha parlat del núvol de periodistes de sempre. Jordi Pujol ja ha passat aquella fina ratlla en que els més joves el veuen com un avi venerable i no com el president amb majories imperials. Avui l’he vist votar i li he robat aquest moment d’esquenes, sense voler intervenir-hi més del compte.
Unes hores després, aquesta altra esquena, encara jove. Per CiU, el pes hauria d’haver passat de l’esquena de Pujol a la de Mas fa 7 anys. Pels nacionalistes, el tripartit sempre ha estat un accident històric per un país que és CiU i a l’inrevés. Per ells, doncs, diumenge ha tornat la normalitat a Catalunya.
Tenen raó en una cosa: de tan cantada que estava la victòria, els periodistes a l’hotel Majestic estàvem tranquils, mirant com queien els escons de la banda de CiU. Amb l’ai al cor per la irrupció d’Anglada, sí, però conscients que, per molt que informéssim pels nostres mitjans, la notícia no era aquí, si no en les crisis que s’obren al PSC o a ERC. Algun dia tornaran a ser on CiU és ara, però això no els serveix de consol.
Sobre la porra no esperava ni caigudes tan dràstiques ni ascensos tan pronunciats. Artur Mas sí, tenint en compte que l’ha guanyada! Ens convidarà a prendre alguna cosa amb els diners del premi. Llàstima que no se l’endugués el Víctor, de l’equip de campanya: els hagués destinat al Casal dels Infants del Raval.
Com és tradició, la nit ha acabat a l’Snooker. M’ha fet molt feliç poder saludar les altres caravanes, definitivament és l’esperit de company en el periodisme polític el que més m’agrada d’aquesta feina. I pensant-hi he acabat decidint seguir amb aquest blog. Espero seguir a l’alçada d’aquests dies de campanya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario