Rutina d’un miting qualsevol de campanya:
1) Arribar al lloc dels fets, generalment baixant del bunkermòbil i corrent cap al pavelló com si fos l'ultima cosa que haguéssim de fer a la vida.
2) Buscar menjar amb desesperació… pel portàtil i la gravadora. Traduït, preses de corrent i de so pel monstre gran i el petit.
3) Buscar el lavabo. Es fonamental començar l’acte sense tensions de cap mena
4) Obrir el Facebook, una bona companyia en els moments més repetitius del miting (“els adversaris ens posen moltes pells de plàtan”, “perdoneu que us doni l’esquena –a la grada jove, sempre la té a darrera-”, “no ens hem de confiar, necessitem un govern fort”, "a tutti quanti"... Els Artur Mas' greatest hits.
5) Memoritzar la coreografia de “Bad Romance”. Doblar al milímetre la veu del Mas en el seu spot (“Dues vegades m’heu fet guanyar les eleccions / però no he estat el vostre president...")
6) Seguiment del miting a un pavelló més (Banyoles) o menys (Tortosa) renovat. Comentaris ocasionals a un i altre costat amb els companys, darrerament la Maria. Mirades còmplices quan Mas diu EL TALL.
7) Final apoteòsic del miting. No perdre ni un segon: mentre el públic canta l’himne nacional de Catalunya, treure EL TALL i començar a redactar la informació.
8) Comentar amb els companys com orienten les seves peces que, curiosament, solen coincidir (amb lleugeres desviacions). Sabeu com aquelles parelles d’avis que porten tants anys convivint que ja s’assemblen? Doncs això.
9) No oblidar mai mirar a tots costats davant el perill de quedar-me sense menjar, cosa que per qualsevol periodista seria catastròfica. Ara sempre en tenim de sobres, però la síndrome de Reus, amb un minibocata per persona, va fer molt de mal.
10) Treballar i menjar alhora, poc recomanable però necessari per no ser l’últim mentre els companys et miren amb odi. Sense tu el bus no pot sortir, si el bus no surt no tornes a casa, si no tornes no dorms (o no beus un gin-tonic). Enregistrar la crònica, a ser possible sense la boca plena.
11) Pujar al bus i començar a riure sense parar. Però la culpa no és meva, que consti, és del Roger, la Laura, el Pol, la Mireia, la Maria...
12) Arribar de matinada a casa, enllitar-se. Segons abans de caure en la son, pensar que, a fora, la vida continua el seu curs.
11) Pujar al bus i començar a riure sense parar. Però la culpa no és meva, que consti, és del Roger, la Laura, el Pol, la Mireia, la Maria...
12) Arribar de matinada a casa, enllitar-se. Segons abans de caure en la son, pensar que, a fora, la vida continua el seu curs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario