Rajoy i Mas a l'AVE o com treure petroli de l'obvi

Amb l'excusa de la seguretat, el viatge inaugural de l'AVE va ser una tortura per la premsa. No era fàcil explicar la primera trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy des del fracàs del pacte fiscal des de l'últim vagó i interpretant les imatges que ens portaven els càmeres, els únics autoritzats per compartir espai uns breus moments amb els presidents.

Per sort hi ha qui en treu petroli. L'expert en comunicació no verbal Manuel Romero Santiago exprem les imatges disponibles per dibuixar una lluita de poder entre el príncep, Mas i Rajoy. 

Enorme l'Antoni Gutiérrez Rubí al seu blog a El País, amb un arsenal de metàfores, des de la taula plegada al xoc de trens, que li permeten construir una crònica molt potent sobre la trobada. I tot tirant d'una foto del Toni Albir aparentment buida de contingut.

Com també brillant és la Marta Solé treient-li punta a una conversa en aparença banal com la que van mantenir Mas, Rajoy, el príncep Felip i la ministra Pastor almenys mentre hi havia càmeres. Una xerrada tan sucosa pel que es van dir com pel que van obviar en un moment de tensió extrema entre l'Estat i la Generalitat.

Regateig en curt

Artur Mas promet en campanya que en el primer ple de la legislatura el Parlament aprovarà aquesta declaració reivindicant el dret a decidir; els equilibris amb la Unió de Duran i Lleida no permeten anar gaire més enllà. Fa pocs dies Esquerra Republicana arrossega a CiU a aquesta altra declaració de sobirania pràcticament calcada en allò essencial tret d'un detall: aposta per constituir Catalunya en un nou estat a Europa.

Per què dir des del minut 0 el resultat que desitges quan el referèndum d'autodeterminació (se suposa que a 2014) ni tan sols s'ha començat a muntar? El mateix any el Brasil organitzarà el Mundial de futbol i el vol guanyar, i és lícit però, per vèncer, els brasilers l'han de poder celebrar, trobar inversors, reformar estadis, preparar-se per l'allau de visitants... Quan tot estigui a punt, la canarinha ja posarà la seva a la gespa per guanyar-lo.

És legítim que ERC vulgui donar gas al procés, no pactar exactament la mateixa declaració de Mas en campanya i posar en evidència als ambigus, al PSC i Unió. Junqueras vol marcar un gol a un Duran debilitat pel cas Pallerols i empènyer als socialistes al bloc del No, expulsar-los de l'espai de l'esquerra catalanista i prendre el seu lloc, poder dir: PSC=PSOE.

Però el moment demana deixar de banda el regateig en curt i pensar en organitzar el Mundial, la consulta, amb tantes complicitats com sigui possible. Apostant, de moment, només pel dret a decidir, que sumarà més, marcarà igualment el camí i prou impacte tindrà a Espanya. Un Parlament avalant un referèndum amb 107 vots de 135 (87 sís i 20 abstencions del PSC) enviaria un missatge demolidor a l'Estat: Catalunya vol decidir què vol ser. Ah, i als socialistes i a Duran, un referèndum d'autodeterminació els afavoreix o els afebleix?

FOTO: Partido de Futbol del equipo Big Ben de Vigo, por pablokdc