De política i carretera. Aquest serà un bloc de campanya en què hi haurà molts quilòmetres, un candidat, el seu equip, caravana periodística, conductors d'autobús, senyores que van als mitings a aplaudir el seu candidat, nens i nenes esperant a ser petonejats i alguna sorpresa afegida, perquè les campanyes sempre en tenen.
No hi ha compromisos per la meva banda i no pretenc que n’hi hagi per la vostra. Bé, potser per la meva sí, procurar que veieu a través dels meus ulls 15 dies de campanya electoral. Accepto suggeriments, queixes i mostres de suport!
Per aquesta primera entrada, un últim apunt: el perquè del nom. No se francès (un, deux, trois, chemin de fer, tête de la course, arribo fins aquí), però em sembla una llengua injustament tractada i, a més, la democràcia tal i com la coneixem va néixer a França. A banda, la meva passió per la música hi havia de jugar algun paper, i un dels millors discos del mai prou ponderat The Divine Comedy es diu “Promenade”. Irregular carrera, però brillantíssima a estones la d'aquest norirlandès! El vespre en que tot comença, Neil Hannon ens proposa un cap de setmana particular...
Que vagi de gust!
No hay comentarios:
Publicar un comentario