En poques hores tornaré a pujar al carro d’una campanya electoral. Serà el meu segon esprint de 15 dies darrere un candidat, mentre Grècia és a punt d’implotar i Espanya fregant l’abisme, després de 9 mesos de retallades, amb el PP amb la majoria absoluta a tocar...
El meu candidat és Josep Antoni Duran i Lleida. A les seves terceres generals somnia amb superar el PSC, però pateix per si acaba atropellat pel PP. Per que no fos dit, va iniciar la precampanya abans que la resta, i l’ha farcida d’actes (avui n’haurà fet cinc).
Però com es diferencia del PP l’ala més conservadora de CiU? No n’hi ha prou repetint el programa econòmic, com ha fet avui, a les corbates i els pantalons de pinces del Cercle d’Economia. El públic pot pensar que, fet per fet, millor escollir l’original i no la còpia. Jo no opino. Quan et toca columna com a mi perds visibilitat.
En aquests 2 mesos, companys polítics i aduladors diversos també m’han restat visió del veritable Josep Antoni Duran i Lleida. Seran, també, 15 dies per traspassar la cuirassa del candidat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario