sábado, 5 de noviembre de 2011

Dia 2: El miting perfecte


Com aconseguir que un miting acabi sent rodó? Només cal seguir les següents passes:
  • Celebrar-lo a una plaça forta del partit. En el cas de CiU, serveix Martorell, fins fa poc una illa en un mar de municipis socialistes
  • Comptar amb un candidat (Duran) en plena forma i amb teloners solvents
  • Portar-hi els periodistes i, en especial, les televisions, per assegurar que es dona en directe el missatge del dia. Que, per cert, sol estar lligat al pacte fiscal, com ho demostra això


Però per molt que es planegin, sempre hi ha imprevistos –que alegren els periodistes. Tot el que se surti del guió del partit aconsegueix el mateix efecte. Com ara:

  • Que els lavabos del pavelló continguin missatges inquietants

      
  • Que el regidor-teloner estimi tant el faristol que s’hi estigui minuts, i minuts, i minuts. Que no es doni per al·ludit quan la música comença a sonar per sota. Que xerri tant que faci perillar el directe del candidat. Xavier Fonollosa, t'estimem!
  • Que per no perdre el directe Duran es vegi obligat a deixar anar el missatge al principi i faci saltar pels aires tota convenció del que ha de ser un discurs electoral (amb inici suau i final esclatant)


  • Que el candidat deixi anar tants galls per minut que tots esperem el següent i deixem de parar atenció a què diu

En definitiva, que tant de bo tots els mítings de campanya siguin així. Els riures entre els periodistes, les mirades còmplices, sentir el més a prop a la felicitat que aquesta professió et pot donar no té preu.

P.D.  Per cert, els mítings solen acabar amb la manera més directa de silenciar el rum-rum de l’estòmac: el bocata time.

En acabat, autocar i cap a casa. Propera parada, Tortosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario