Contacte amb el
carrer aquests dies: proper a zero. Passejar per mercats o fer-se fotos amb
nadons ha passat a la història. Si mai la distància entre la política i els
ciutadans havia estat tan gran, quant caldria caminar per trobar algú que
encara hi cregui? Però a més, i si un espontani et planteja un tema tabú? És
incontrolable, i si no es pot controlar, no hi cap a l’agenda.
El que es porta en els últims anys són els
denominats actes sectorials. Si el partit vol parlar de, posem per cas, la
Formació Professional, doncs a presentar el programa visitant una escola. I hala,
tots nosaltres (càmeres televisius, fotògrafs, ràdios amb micros, el periodista
que busca una nota de color) com xais darrera la comitiva, visitant tallers,
pujant a montacàrregues...
AquÍ el veieu amb
un nano que aprèn a ser mecànic (Maria,
gràcies per la foto). Els uniformes d’un i altre no són iguals precisament,
però el candidat semblava còmode. Oferia una llambregada del Duran relaxat i
desimbolt que aquesta campanya ha quedat fagocitat pel Duran sec i esquerp.
Sabent que tornar al carrer és impossible, més actes sectorials, per favor.
Això era al Bon
Pastor, la Barcelona de barri que tan s’assembla a allà on vaig créixer i que em
fa sentir estrany. El paradís de les naus industrials, els taxistes i els
restaurants de menú econòmic. La realitat de ciment del dia...
O un somni ple d'estels a la nit. Dos mons separats per unes poques hores i 180 quilòmetres, el que hi ha entre Barcelona i Lleida. O entre guanyar unes eleccions o quedar tercers.
CiU iniciava els seus mitings finals a La Llotja de Lleida desitjant seguir el seu vol nocturn entre els núvols. Les urnes decidiran si pot seguir somniant o tot plegat acaba despertant de cop.
P.D.: Entre el títol del post, el look Ana Torroja de la candidata vallesana Lourdes Ciuró i les referències a Carme Chacón i l'ús de navalles per trepar en el PSOE, ens està sortint una campanya molt Mecano...
No hay comentarios:
Publicar un comentario