Dia 6: Una comfortable rutina

Dos factors que poden influir dramàticament en la campanya:

1. dos experts independents van concloure de forma separada que Duran i Lleida la sap tocar, deixant bocabadada bona part de la premsa (i m'hi incloc), i…
2.  Amb el vídeo del PSC, veurem cada cop més punyalades i cops bruts de totes bandes

Us excita pensar en tot plegat? Això només vol dir una cosa: o sou polítics o periodistes. La resta viuen tan aliens a la campanya com nosaltres dins una bombolla.

Han estat 6 dies sense rutines domèstiques. No anem a la feina o al mercat, pugem al McBus i arribem a l’acte; no cuinem, endollem i encenem el portàtil; ni fem la neteja, connectem la gravadora a la corrent i a la sortida de so; no fem la bugada, teclegem; no planxem, decidim que és noticia i l’empaquetem no al saló de casa o a la taula de la feina, si no a butaques de teatres, cadires de salons, taules de dinars.

El Pol, entretengudíssim al fons de la imatge

És el resultat de només 6 dies lluny d’amics o família. Ara els cosins o els tiets són els companys de Rac 1, de El País, la gent del departament de premsa. La comfortable rutina, l’acte al matí, al migdia, al vespre.

Cap conversa sobre futbol, que fan a la tele, dones/homes. Parles del discurs d’ahir, dels rivals, d’estratègia política, del món periodístic (en to profund i fent safareig si cal).

I sobre el candidat, per suposat. Si la seva campanya és bona, si s’apropa a la premsa. I la conclusió és Duran, Duran, Duran, però a distancia. El Portón ha estat un moment únic i, pel que sembla, irrepetible. La Llotja de Mar, o Manresa anit, o Badalona aquest dijous, quedaran buits i només ens tindrem a nosaltres.