Dia 15: I el 30%?

De totes les xifres que sabrem demà, l'abstenció m'interessa especialment. En unes eleccions crucials pinta que almenys un 30% dels catalans no votarà. La majoria són els indiferents, com els defineix l'Albert Sánchez Piñol: persones al·lèrgiques a la política que passen per la vida sense preocupar-se de gaire cosa més. És legítim, humà i democràtic. 

Em preocupen més els decebuts amb la política, i no veig com se'ls pot recuperar mentre la política no canvii  de maneres de fer i de ser. La campanya que hem viscut aquests 15 dies, teatral, milimetrada, controlada, asèptica, no va cap aquí.

6 anys després de la tomba de Guifré el Pilós a Ripoll, 2 després de Sant Benet de Bages i les 9 senyeres, Artur Mas tancava campanya al Mercat del Born amb una declaració solemne on el més humà i proper eren els investigadors que treballaven amb parsimònia, com si la cosa no fos amb ells, per a recuperar les pedres del Born del 1714 que edifiquen l'èpica de la CiU de 2012.

I al vespre, nova demostració de força al Sant Jordi, però davant 18 mil convençuts. En 15 dies hem recorregut pavellons, teatres, sales d'hotels, casals d'avis o la seu de CiU, sempre espais sota control. La caça de l'indecís es fa amb els mitjans, la dels decebuts ni es contempla.

Canviaria les coses una campanya tradicional, baixant al carrer, visitant mercats? La veig una forma caduca de fer, pròpia de temps pretèrits. Potser fomentant debats públics amb els candidats, en viu o a la xarxa? A centres cívics, places públiques, universitats? Un dels debats més vius que he viscut de camí al 25N va ser a la UPF. I per què ha desaparegut el format "Tengo una pregunta para usted"? Era viu i hi havia espai per a moltes preguntes que interessen realment al ciutadà. I, sobre tot, per què no es prometen canvis legislatius per apropar la política a les persones? Crear la llei electoral d'una vegada per totes, per exemple.

Ens podem resignar, donar-los per perduts, però es pot recuperar als decebuts per a la vida política. Jo mateix podria haver estat del 30%. Un indiferent, com tants al meu entorn, o un decebut, com molts més dels que conec. Votaré per convicció democràtica, però sense entusiasme, per l'opció que crec menys dolenta, però amb l'esperança de recuperar la il·lusió de que el meu vot pot canviar les coses.