Dia 11: Teloneros

Els teloners dels mitings són imprescindibles. Escalfen el públic, parlen sobre els problemes del seu territori, sempre tenen algun moment enginyós i deixen molt bon regust de boca.

Això és el que hauria escrit si dugués 4 o 5 Red Bulls a sobre, però com que no en bec i la meva eufòria és ja un punt llunyà a l'horitzó, diré el que diria qualsevol periodista en campanya: els teloners són un conyàs. Avorreixen a les ovelles, fan bromes sense cap gràcia (clar que el candidat no se'n surt millor) i només desitges que enllesteixin ben ràpid perquè equival a que la teva feina acabi abans.

No crec que sigui diferent pel públic. Has pagat l'entrada per veure a Madonna o a Lady Gaga, no a Martin Solveig o a Semi Precious Weapons. I has fet hores de cotxe o camines sota la pluja perquè al pavelló hi haurà Artur Mas, el líder que ens portarà a l'Estat Propi. Encara més, en els mitings de 2012, pensats per als mitjans, el teloner apareixerà molt rares vegades en una crònica o un text: mediàticament l'existència del teloner no té cap sentit.

El que acabeu de llegir és aplicable al 99,9% dels teloners que hem escoltat (o ignorat) fins avui. Ara oblideu tot el que acabeu de llegir, perquè arriba el 0,01%, algú a qui és impossible ignorar: Elena Ribera.

Una autèntica incèndia-faristols. Qui només necessita 50 segons per dir que Artur Mas és el pastor dels catalans, que benvinguda a la crisi per haver fet aflorar el sentiment catalanista i que augura que s'obrirà el mar Roig i les plagues bíbliques cauran sobre els espanyols mereix, mínim, una estrella al passeig de la Fama dels teloners mitineros. I alguna connexió divina deu tenir quan l'any passat va guanyar la porra de les eleccions generals.

Volem Elenas Riberas a tots els mitings! Mai més teloners que pugen al faristol per que figurar i que els seus parroquians puguin treure pit. Volem teloners-terroristes que ho donin tot, i somiarem que ens parlen només a nosaltres, que han escoltat els nostres precs. I, en aquell precís moment, despertarem.