domingo, 4 de noviembre de 2012

Incògnites d'unes eleccions: PSC

Després d'opinions dividides sobre si CiU assolirà o no la majoria absoluta, hi ha unanimitat en la segona incògnita del 25N: viurà el PSC una davallada històrica?


Segueix l'actualitat socialista des de les pàgines de El Punt Avui.

SÍ, tot i que no sóc bona fent pronòstics, però hi coincideixen enquestes de signe ben diferent (la del CEO el situava com a quarta força!) i, si bé no són sagrades, marquen tendències. I la del PSC és a la baixa. Queda menys d'un mes perquè els socialistes puguin activar un electorat gens mobilitzat. I que, a més, rep missatges contradictoris dels líders del PSC i del PSOE. Tot plegat un panorama gens favorable.



Des de RAC1 ens apropa matí, tarda i nit al que passa al PSC.

, amb tota probabilitat. Els socialistes estan en caiguda lliure, no només a Catalunya, el projecte trontolla a Espanya i a molts països d'Europa. La clau és veure si aconsegueixen mobilitzar el seu electorat tradicional per suavitzar el descens o NO. Això es pot traduïr en si baixen dels 20 escons. I per tant, si segueixen sent la segona força al Parlament i a quina distància se situen de la resta de partits, en concret PP i ERC.





Del carrer Nicaragua directe a l'Agència Catalana de Notícies.

. He de dir que fent prediccions polítiques sóc nefast i un veritable fracàs. Però ho intentaré. El PSC sembla encallat en una espiral que el porta a una caiguda lliure, i res no sembla ajudar a millorar la seva situació. Unes eleccions precipitades, un candidat que -tot i posar-hi tota la voluntat- no enfervoritza les masses-, una marca malmesa, un PSOE que juga més en contra que a favor, i un debat nacional que els socialistes catalans no han sabut gestionar a temps. Tot això fa pensar que la davallada és inevitable. i aquesta imatge també condiciona els indecisos, que poden veure en el PSC una 'mala inversió', perquè la sensació de partit dividit en mil trocets planeja constantment sobre el PSC, que entre les seves dues ànimes i les envestides que arriben des dels seus amics socialistes de Madrid, no guanya per disgustos. Amb aquest panorama, el PSC només pot esperar que l'estratègia de contrast d'idees i promoció del federalisme asimètric que ha començat Pere Navarro li acabi sortint efecte. I la caiguda sigui gran però no devastadora. Ei, crec jo... Pronostic d'analista fracassat.

Per reblar el clau teniu aquest extens article de Carles A. Foguet al Cercle Gerrymandering. Afegeix encara més arguments en el mateix sentit.

Properament, quin partit serà la segona força al Parlament?

2 comentarios:

  1. Al PSC i a la seva matriu, PSOE, els falla un tema bàsic: no hi ha discurs ideològic. Viuen de la inèrcia dels èxits passat. I la inèrcia ja fa estona que s'ha acabat.
    Socialistes? Què vol dir socialista l'any 2012? - pregunta que també val pel "Obrero" de la matriu-.
    Si us plau Sr. Barcia pot demanar-los als companys que segueixen l'actualitat del PSC que li preguntin al sr. Navarro, a la sra. Martínez-Sempere, al Sr. Collboni i al Sr. Sabaté que vol dir "Socialista" avui ( novembre de l'any 2012)?
    I si em permet la comparació la crisi socialista és com la crisi econòmica: Té caràcter global - la crisi de la socialdemocràcia europea - però també té trets i origens locals - relació psc-psoe o les dos ànimes del PSC-. Saludos de un ex becari de Ràdio4.

    ResponderEliminar
  2. Saludos!! L'últim paràgraf no podria resumir millor la situació actual del partit. I no ho dubtis, fare arribar als companys la teva pregunta, a veure si obte resposta!

    ResponderEliminar