En un sol dia, Josep Antoni Duran i Lleida ha rebut dos cops dels que molts no es refarien. Li ha marxat en Vila d'Abadal i amb ell la imatge de pluralitat del seu partit, i en Wert ha perpetrat una reforma educativa que fa trontollar els ponts que vol refer amb Madrid. Però Duran resistirà, és un supervivent.
L'onada de la seva vida, la que l'havia de dur a la presidència de la Generalitat, va passar de llarg. Allà es va quedar ell, a la platja, amb la seva taula clavada a la sorra, mirant com Artur Mas s'hi enfilava. Es va agafar ben fort a la seva fusta quan en Vila d'Abadal li va voler prendre i, quan va passar l'onada presidencial i va venir la sobiranista, the big one, ell, que amb prou feines s'havia mullat mai els peus, va començar a fer el shaka i a parlar de fer cut backs o wipe outs, mentre amb la boca petita deixava caure que allò del surf era només una moda.
Resulta que la gran onada trenca sobre Mas i gairebé l'ofega. El surfista moreno, guapo i catxes ara esbufega, panteixa i demana algú que es capbussi per rescatar-lo, o que almenys li ofereixi una mà. Haurà de ser la de Junqueras, perquè Duran ni s'ha mogut, la taula continua clavada a la sorra i allà seguirà. Ningú li prendrà ara que el Vila ha marxat, i ni 1000 Werts podran impedir que negocii amb Madrid, si és que mai ha deixat de fer-ho. Es quedarà quiet a la platja, callat, sabent que el temps juga al seu favor.
Si la consulta no arriba mai a celebrar-se, o es fa i fracassa -i el fracàs de la consulta és el d'Artur Mas- allà hi serà Duran per dir, ja us ho vaig dir, ara em toca a mi. La seva onada haurà arribat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario