Saber perder

El poder és addictiu per gairebé tothom. Luci Quint Cincinnat va rebre poders absoluts durant 6 mesos per salvar Roma d’una invasió forània, però va tenir prou amb 6 dies per aconseguir-ho. En acabat, va plegar i va tornar a llaurar la terra a la seva finca (el van cridar una vegada més, amb 80 anys; la ciutat de Cincinnati es diu així en el seu honor).

David Madí no porta 6 dies, sino 14 anys a la política, la meitat al govern i l’altra a l’oposició, i és molt de temps exposat al pitjor del joc polític. Però encara més cert és que el fontaner i capità de campanya d'Artur Mas hagués manat en el nou govern de la Generalitat, i si hagués fet bé la seva feina hauria passat a la història. Renunciar a això quan, a més, ets tu qui ho ha fet possible, no s’explica ni per la oferta més sucosa de l’empresa privada.

Madí, aquí anunciant la seva marxa avui rera un núvol de fotògrafs, està dient “que n’aprenguin”. Li van caure de tots costats quan en les anteriors eleccions va intentar destruir el tripartit amb la campanya més agressiva que es recorda. 4 anys després demostra no només que pot guanyar, si no que ho pot deixar quan vulgui, que no li cal per viure. Madí se’n va perquè pot, i per posar en evidència els que només pleguen quan no hi ha sortida.

Després de 7 anys al cel, Ernest Benach marxa per la porta del darrera. Qui diu que treballar com un diputat més quan s’ha estat president del Parlament seria arrossegar-se no veu que mantenir el seu escó, assistint a comissions i elaborant lleis és igualment digne. És demostrar que saps servir als ciutadans allà on et posen: derrotant els exèrcits que volen destruir Roma o llaurant les teves terres. És la diferència entre saber guanyar i no saber perdre. Perquè, com explica la novel·la de David Trueba, "Saber perder" és aprendre a viure.