Com mirar Justin Bieber

Aquests dies es va tancant el llarg procés que va arrencar amb les eleccions del 28 de novembre. I ja puc concloure que no he sentit res. I no per haver assolit el nirvana de l’objectivitat periodística, si no per la dictadura de la forma de treballar del periodisme avui dia.

No he viscut la constitució del Parlament ni la investidura de Mas des d’un hemicicle si no a través d’un monitor a la nostra cabina al Parlament. La presa de possessió del nou president la vaig seguir com qualsevol de vosaltres, ni al Saló Sant Jordi, ni al Pati dels Tarongers –tret d’una rapidíssima incursió en acabar la cerimònia- ni al balcó del Palau de la Generalitat ni a la plaça Sant Jaume, si no per la tele des de la sala de premsa del Palau.

És difícil sentir que estàs vivint moments per la història només mirant-los per la tele com si estiguessis veient, posem per cas, un video de Justin Bieber. Menys encara quan en 7 hores de jornada laboral has d’intervenir fins a 16 vegades: treballar en una cadena de muntatge radiofònica com aquesta –que tot sigui dit, també dificulta enormement actualitzar aquest bloc- fa realment difícil sentir-te ben endins del que estàs presenciant. Una apatia que em porta records musicals, per cert.

Segurament qui escolta la ràdio es dona per satisfet amb el que li donem, però nosaltres ens quedem sovint amb la sensació que la nostra feina és superficial, no pot anar al fons de les coses. Encara que, com explica Alessandro Baricco en un assaig molt i molt recomanable, potser sigui el signe dels temps.

La imatge, per cert, és de la feina de debò, la del dia a dia, la que queda tapada pels discursos patriòtics d'Artur Mas des de la balconada i per les mostres d’eufòria de la plaça Sant Jaume. De les que m’agraden.

Un apunt de futur: la Susagna, a qui CiU va encarregar frenar una vintena d’esbojarrats periodistes durant 15 dies de campanya, que ens va adoptar estimant-nos tal i com som, té un nou destí que espero la faci feliç. Seguirà apareixent per aquí, segur.

P.D.: voto per prohibir expressions com “mas de lo mismo” o “mañana mas”. A la campanya les vam explotar prou. Haurem d’aguantar-les durant 4 anys?