Perquè ha donat un cop de puny a la taula just quan necessitava mostrar-se sòlid i guanyar-se l’opinió pública. El govern s’ha merescut ser titllat d’erràtic amb les seves decisions polítiques i, sobre tot econòmiques. El motí aeroportuari els ha vingut de meravella per oferir contundència, encara que sigui passant-se de frenada, quan el ciutadà mitjà, el que vola i el que vota, l’exigeix.
També per haver desactivat al PP. L’oposició busca ara arguments per carregar contra el govern on sap que no els pot trobar: en les mateixes circumstàncies hagués actuat igual (i fins i tot n'hagués sortit escaldat, ja se sap que ser de dretes i recórrer al exèrcit segueix sent un anatema)
Però el tercer motiu és, segurament, el que comportarà pitjors conseqüències. I és que l’actuació del govern crea un precedent. No només molts treballadors s’ho pensaran dues vegades abans de posar contra les cordes el govern, si no que a l’executiu li costarà menys treure els tancs al carrer perquè ja ho ha fet i perquè la població ho avala.
I encara pitjor, el recurs a la vaga perd legitimitat. Ja havia sortit tocat de l’aturada general del setembre, i amb raó –a ningú no li agrada sentir-se utilitzat, encara que sigui pels sindicats- però, en endavant, quan molts pensin en vaga recordaran automàticament aquests dies de desembre. És a dir que, com sempre, som al mig de tot plegat: uns no ens deixen volar i els altres ens treuen la fe.
I com farem pinya per defensar-nos si les formes de protesta del segle XIX, de moment les úniques que tenim, desapareixen, i les del XXI, amb el permís d’Eric Cantona, encara no han nascut?
P.D.: per no quedar-vos amb mal regust de boca, píndola musical vàlida pels amants de l'elegància de Saint Etienne i pels que no heu pogut anar a Londres i poc adient pels al·lèrgics als avions. Convido a un cafè a qui em digui quants hi apareixen!
No hay comentarios:
Publicar un comentario