Artur Mas, Oriol Junqueras, Pere Navarro, Joan Herrera i la permanent del Consell Escolar de Catalunya seuen a una mateixa taula per respondre a la llei Wert i l'amenaça que suposa pel model d'immersió lingüística. Però la trobada és realment necessària? Crec que no per 5 motius.
- No farà canviar de parer al PP. Només en sortirà una declaració conjunta de Govern, ERC, PSC i ICV. Tot plegat molt simbòlic però ben inútil: demostra que, políticament, a la pràctica, Catalunya no pot fer res per evitar la llei. O és que si pogués no ho hauria fet? Amagar amb desobeir Wert o amenaçar amb un recurs al Constitucional és com si una formiga fes pessigolles a un elefant.
- La resposta catalana ja s'ha produit. Va ser la manifestació de Som Escola. Arribats a aquest punt de la crisi, amb majoria absoluta del PP al Congrés, CiU noquejada després del 25N i una Generalitat lligada de peus i mans pels deutes, a Mariano Rajoy només se'l pot inquietar des del carrer.
- Emprenya a la CUP. Evitar convidar-la perquè encara no és al Parlament (i tampoc cridar a Solidaritat, que encara hi seria) o perquè no se sap què pensa de la immersió lingüística és, senzillament, un error.
- L'autèntica amenaça per a Wert ve del PP. Alícia Sánchez-Camacho es reuneix amb el ministre per renyar-lo i el torito bravo no cau precissament simpàtic a la cúpula del partit. Si Wert marxés, la llei seria paper mullat.
- Oblida la qualitat a l'ensenyament. El català no sobreviurà si no és llengua vehicular a l'escola, però quedarà tocat si s'ensenya en precari i amb retallades. Si obvia aquesta qüestió crucial, la cimera quedarà coixa.
Les cimeres dels últims temps a Catalunya han servit de ben poca cosa i aquesta no serà una excepció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario