Dia 1: No estamos tan mal

Arrencar el matí sentint a la ràdio “El crucerito”, Georgie Dann versionant Georgie Dann, somnis de sol i mar, mentre cau la pluja a l’altra banda del vidre.

Treballar al primer acte de campanya a unes taules que podria haver utilitzat el mateix Larra. I que a més ens defineixen a la perfecció.

Oblidar un portàtil nou a la Llotja de Mar com si tal cosa (i recuperar-lo gràcies a la gran Patrícia)

Pujar per primer cop a l’autobús de campanya i descobrir amb felicitat que, a diferència del bunkermòbil, hi ha espai, taules i a estones es veu el carrer!

Treballar en espais petits, sovint anxovats, sense moure’s per por a tirar del cable d’un company, però amb petites idees made in Ikea que et milloren la vida.

Sopar entrepans de saldo dins una exposició sobre Tintín i pensar que hagués fet l’intrèpid periodista en una situació similar. Fugir, segurament #tintinhoy

Tornar a l'autobús per comprovar que les retallades no són gratis.

Sortir del míting a Sabadell en l’autobús i estar a punt d’atropellar l’Alfred Bosch –bé, el seu cartell electoral. Metàfores, les que vulgueu.

Retornar a la seu d’Unió i reclutar el Pol i la Mireia per desfogar-nos una mica.

Adonar-te’n de que, tot i ser un dispositiu més petit i menys ambiciós que el d’Artur Mas, tot els teloners i els 20 minuts de discurs de Duran que tots eliminaríem, tot i el cansament –ja el primer dia- és bo estar en campanya.

P.D. Descobrir en el moment d’escriure el post que la Wikipedia en espanyol va “matar” Georgie Dann el dia 1 de campanya.