Dia 11: Incursió fora del món bombolla

Vull demostrar que vivim en una bombolla, i ho faré amb un treball de camp gens representatiu, però fet amb molt d’amor.

Dilluns, 08.15 del matí, agafo el metro a Sagrada Família en direcció a Paral·lel (línia 2, la lila, per entendre’ns).

Persones al vagó: 70

Lectures: Quatre amb el “20 minutos”, una amb “El País”, dues amb “El Periódico”. Tres amb llibres: Federico Moccia, Khaled Hosseini, Stieg Larsson. Una (estiro el coll) mirant els titulars de l’Ara al mòbil. Una altra cantussejant “M.A.G.I.C.” (aquest sóc jo. Em posa de molt bon humor)

El mateix dilluns, 08.40, a Paral·lel en direcció a Zona Universitària (línia 3, la verda)

Persones al vagó: 54, la majoria joves

Lectures: cap diari. 10 persones amb telèfons mòbils o portàtils, sembla que escoltant música o xatejant. 1 endormiscada. 1 amb un llibre que no aconsegueixo distingir, així que me l’invento: qualsevol de Cormac McCarthy. Un que cantusseja (encara de bon humor).

Diuen que l’abstenció serà elevada. M’ho crec, i encara més trobant-me això pel carrer.

Però per que no sigui dit, 4 ratlles de l’esclatant miting de la nit a Terrassa. Josep Rull, sempre encantador amb els periodistes, va saber encendre els 750 fidels a l'auditori: “si aconseguim 27 diputats, res de pacte fiscal, l’estat propi!”. Els 750 fidels rugien.

Duran se’n sortia com podia: sí al referèndum d’autodeterminació, però votant per la confederació ibèrica. Com que jo ja he fet feina, ara us toca a vosaltres: sortiu al carrer a trobar partidaris (1 minipunt) i/o persones que sàpiguen de què parlava. Prometo convidar-vos a un berenar com Déu mana.