Però cal vigilar per no confondre estima amb servitud informativa. Encara avui companys reconeixen que Artur Mas els va seduir. A força d’escoltar-los dia sí, dia també, els arguments del candidat poden acabar calant. I així es corre el mateix risc que quan fa uns anys vaig escoltar el “Corazon partio” amb les defenses baixes.
No faré més comentaris al respecte.
Però síndrome d’Estocolm amb els companys sí, i molt. Han passat tres dies i, a Tortosa, a més de bromes i comentaris, ja intercanviem material, si un fa un directe i no pot enregistrar l’altre li passa el material...
Sense exclusives a la vista i amb el detector de titulars ben lubricat, la rivalitat deixa pas a la col·laboració (a primera fila la Mireia a l'esquerra i la Carme a la dreta. A la segona, la Maria dreta, a continuació l'Albert, el Pol dret i el Marcos assegut a un extrem)
Un bon clima que té el seu màxim exponent al bus. He dit al bus? Perdoneu, volia dir al McBus...
Els nostres estómacs passen sense gairebé obstacles dels humils bocatas de Martorell a l’imperialisme made in Oak Brook, Chicago, dels Big Mac, els sobres de quetxup i les coca-coles aigualides de Tortosa. Sobreviure a 15 dies així serà un miracle (per molt que el Fidel sembli ben tranquil).
No hay comentarios:
Publicar un comentario