Un moment. Però si ha passat una setmana!!! Benvinguts al dia de la marmota.
Mateix protagonista, mateixos companys, mateixes taules, distribuidors de so, endolls... Mateixa mala baba, mateix discurs. Escoltant (de nou) les propostes de Josep Antoni Duran i Lleida em venien ganes de fer com Phil Connors.
Per sort, l'entrada en escena de la consulta sobre el pacte fiscal era com respirar aire fresc. I l'escenari també era diferent: a l'aire lliure i amb les quatre columnes de Puig i Cadafalch de fons. El missatge no verbal era clar: jo i només jo sóc Catalunya. I això que compartia la roda de premsa amb 24 diputats i senadors.
Per sort, només en va parlar un, ell, però a la resta, el futur que espera a Madrid no és gaire diferent: obeir i callar. En acabat, en el moment de tancar el micro, Duran deia als 24: "ara ja podeu parlar". Mirava d'evitar indiscrecions, però l'ordre donada no deu diferir gaire de les que repartirà per controlar els grups al Congrés i al Senat els propers quatre anys.
Això que llegiu, i el meu treball a la ràdio, són hereus de Ràdio L'Hospitalet. Allà vaig fer per primer cop de periodista i vaig aprendre l'ofici. La ràdio necessitava canviar, però no es mereixia desaparèixer. Molts voldriem fer com Phil Connors, despertar demà i que res no hagués canviat.
Jo avui també he tingut un dejavu! he mirat al meu voltant i mhe adonat que tots ereu els mateixos de sempre!! jo pensava que només us havien liat per a la campanya! jajaj no per a tot l'any!
ResponderEliminarPer cert el dia de la marmota però amb final feliç, momentazo de quico JOMS!!!!!jajaja