martes, 8 de noviembre de 2011

Dia 4: L'altre cara a cara


Escric al McBus, una cuca de llum circulant de l’interior a la costa entre camions de divuit rodes. A fora, tot foscor. A dins, oïdes dedicades al cara a cara i ments i estómacs paint els moments viscuts durant el dia.

No puc explicar com és Lleida. Ni Mollerussa. Dues prometedores visites reduïdes a un puja-i-baixa del McBus i un entra-i-surt de l’hotel/restaurant/col·legi/teatre. Però això ja no em sorprèn. Ben diferent és passar del candidat fred i distant al que canta i pica de mans seguint el garrotín, rient i cridant, acceptant bromes amb esportivitat... El que va passar dins El Portón hi queda dins, però quedava clar que la primera barrera entre Duran i la seva caravana havia caigut.


A la foto, la Laura i la Mireia en primer pla, la Marta amb el seu equip de foto entrant a El Portón, la Maria a la porta.

El que no esperàvem era que la segona barrera caigués tan seguit, i encara menys amb Mollerussa. El teatre L’Amistat era ple però sense esma, amb aplaudiments cansats d’avis i àvies amb l’ànim del dilluns a la nit, i un mal públic difumina el millor dels espectacles.



Però a 600 quilòmetres d’on realment volia ser, Duran va treure la corretja al mitinero que té a dins. Sobre l'escenari el personatge/candidat interpretava el paper del despietat metrallador dels rivals. Que si Felipe i Guerra són els capgrossos del PSOE, que si Chacón s’hi amaga sota les faldilles, que si votar-los és deixar-se maltractar, i fer-ho pel PP marcar un autogol... El personatge/home-d'Estat el va deixar al camerino. Cap idea innovadora, constructiva, d’esperança. 

I amb pinzellades del personatge/amic-de-la-premsa se la va ficar a la butxaca. Només va necessitar saber riure’s de sí mateix tot comptant els galls que feia –i que el Maiol anota amb constància. Ara, no ens fem il·lusions. Voldríem 15 dies iguals a aquest, però Duran sap que només dosificant-los tindrà la paella pel mànec.

De la carn a la brasa o els cargols tornaríem aviat a l’entrepà i la coca-cola, i així va ser. L'encanteri s'havia fet fum.

No hay comentarios:

Publicar un comentario