La crònica d’avui serà per força de tamany XL.
No es podria entendre sense la primera copa post-miting (per fi) en un bar
brasiler ni un divendres amb poca història. Un míting al matí permetia dinar a
casa i tarda al cine, però era d’ingenu pensar que la bombolla es podria
trencar tan fàcilment.
De tota la cartellera havia d’anar a veure el
film que retrata les formes de fer que van conduir a l’actual crisi. Una
història amb profunditat, però una posada en escena freda. Bar brasiler + ”Margin
call” = parpelles pesants.
Sigui com sigui, va ajudar a treure l’amarg
regust de boca de dijous.
Us presento la vista des de les finestres del
Círculo Ecuestre. Queda clar que qui pertany a aquest club talla el bacallà. Si
no se’n forma part, l’uniforme obligatori és aquest (gràcies, Roger)
Donem tant per descomptat que haurem de passar
per l’aro i que el públic de l’Ecuestre serà propici per Duran que la resposta
del candidat a Dirk Kremer ens deixava planxats.
Pels que
teniu pressa, fins el 0.42 i després 2.05 fins el final
Una cosa és que Duran pugui respondre de forma
brusca o discutir les preguntes del periodista. No ens agrada, però ja està integrat
en el joc i el personatge. Respondre igual a un empresari, davant d’una
pregunta gens agressiva i plantejada amb educació n’és una de ben diferent.
Però encara ens esperàvem menys que demanés
disculpes en obrir el seu míting a Badalona
Encomiable esforç, però la seva imatge, almenys entre els periodistes, quedava tocada. Donàvem per tancada la finestra que es va obrir
a El Portón i la Festa Jove.
No hay comentarios:
Publicar un comentario