El candidat i jo,
un cop més. Ell, de bastant bon humor. Jo, cansat i dels nervis, amb un
perfil fet a corre cuita per participar en l’entrevista al candidat a Ràdio 4.
Per sort no li feia jo, però no n’estic gaire content, no va ser precisament
brillant. Igualment, aquí la teniu.
Per cert, premi als observadors:
el micro és de Catalunya Ràdio! Va ser el millor de tot plegat, poder treballar
a la casa que m’ha fet com a oïdor. Gràcies, Carme!
La primera
migdiada a casa de tota la campanya, el drama de comprovar que entrepans i d’altres
delicatessen culinàries m’han obligat
a utilitzar un forat més del cinturó i cap a Tarragona. Allà, a tocar del mar i en les pitjors condicions de la campanya (amb problemes tècnics i manca de
llocs lliures fins a l’últim moment) vam viure un dels moments més especials d'aquests catorze dies.
DURAN GALL NUMERO 1000 by barciajordi
DURAN GALL NUMERO 1000 by barciajordi
Tothom hi sortia
guanyant: als periodistes ens permetia ser tan subversius com es pot en una
campanya política; i Duran podia lluir complicitat amb la premsa i minimitzar
un problema greu. Però amb tot, era l’última excursió de la campanya.
Al McBus, de
tornada, donàvem compte d’unes ensaïmades de categoria (cortesia de la Maria
Eugènia, la nostra soluciona-tot) i rèiem sense control a la primera bajanada.
Una forma com qualsevol altra de no pensar en que això s’acaba.
No hay comentarios:
Publicar un comentario