Apassionants debats que no tenen resposta (bé, alguns no admeten discusió) però ajuden a passar les hores mortes al bus. Els revolts cap a La Seu d'Urgell estimulen a xerrar del tortuós camí del PSC cap a una derrota que tothom suposa històrica. La ventada que sacseja l'autobús ens provoca idees esbojarrades, debats encesos en la foscor de l'autopista que ens porta de tornada a una Barcelona en vaga general. Només calen cerveses i una gran bossa de patates fregides segrestada al miting de Tortosa per xerrar sense parar.
Són els millors moments de la campanya, els que es recorden. Allà on Catalunya Ràdio, Onda Cero, Europa Press, Nació Digital o CiU són, simplement, la Carme, la Laura, la Maria, el Quico, l'Olga. Només persones.
Viatgem per Catalunya d'incògnit, dins aquest autobús de marca blanca, sense rotular amb el careto del candidat i mig buit des del primer dia de campanya. Ben junts a darrera, com cercant l'escalfor que hem deixat a casa, la de la parella, els fills, la rutina, la roba per rentar, la sèrie americana piratejada del vespre i el sopar fred al sofà. Vides gens excepcionals en dies excepcionals, escoltant un candidat què, cada nit, reclama una majoria excepcional en un moment excepcional.
Durant 15 dies només ens tenim els uns als altres. No és poca cosa.
Ah, sí, en Mas demana als ministres del PP que desembarquen a la campanya que tractin els catalans amb educació i s'espolsa les culpes per les retallades a poques hores de la vaga general. Però en la memòria quedarà el fred del Pirineu, el trinxat de La Seu o els macarrons de Tortosa, les intimitats explicades al company de seient, la vida de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario