Dia 9: L'instant decisiu

Míting. 1 m. [LC] [PO] [SO] Acte públic de caràcter polític, social, cultural, amb intervenció de personalitats, que té la finalitat de transmetre idees, atraure l’adhesió, el vot, etc. Celebrar un míting.

Una definició correcta però incompleta. A qui es transmeten aquestes idees o es demana el vot? Ahir, al públic del miting. Avui, a qui miri TV3 en aquell moment. Tampoc veig masses anant de miting en miting a la Catalunya dels 80 per veure quina proposta els convencia més, és una idea massa romàntica, però avui ténen exactament la mateixa funció que el públic de La Voz: cridar, aplaudir, donar l'ambient eufòric que el candidat necessita per emocionar l'espectador. El missatge no va al pavelló, va a les cases de les persones.

El candidat ha d'aprofitar al màxim aquesta finestra d'uns pocs segons. Com sap quan li toca llençar la idea del dia? Amb aquesta pantalleta.

Un senyal lluminós s'encen uns minuts abans del directe per a que el candidat introdueixi el tema de fons, com un animal a la caça que olora la sang. Rodeja la presa vàries vegades, fent cercles cada cop més petits, fins que s'encen un segon senyal i nyac!! Hi clava els ullals. Puja el to, irat, crida, el públic brama, les banderes s'agiten, els aplaudiments gairebé tapen les paraules, les mans couen... I el to torna a baixar de cop: l'instant decisiu ha passat.

Explicat així sembla gairebé instintiu, però no és gens fàcil. Imagineu-vos damunt del faristol, parlant a 2.000 persones, i veure que el temps passa, les idees s'acaben i la llumeta no arriba. Només queda repetir idees, i repetir, i repetir, guanyar temps... Artur Mas se'n surt prou bé. Fa uns anys, Imma Mayol va haver de confessar que se li havien acabat les idees i que feia temps esperant a TV3. Portava 20 minuts repetint idees desesperadament.

Com moltes coses a la vida, a fer mitings se n'apren o se'n sap. El candidat de CiU és dels que n'ha après. Ahir a Granollers CiU va replicar a El Mundo amb dos que en saben: Felip Puig i Jordi Pujol. Agilitat, sentit de l'humor, control de la massa... mitineros de raça que ja no existeixen, forjats en els temps en què per convèncer calia mirar als ulls del públic a 5 metres. Ara es mira a l'objectiu de la càmera.