S'acaba un miting i tots són corredisses: del públic per anar a sopar, dels operaris per desmontar i recollir tot el material, dels periodistes per arribar a temps als butlletins o els tancaments... Però sempre hi ha un que no es pot permetre tenir pressa, que ha de fer veure que es quedaria allà tota la nit.
Exacte, el candidat. Et fan petons, volen fer-se fotos amb tu, i tu voldries ser a caseta sopant, mirant "Gandia Shore" o Eurovisión per desconnectar, i ets a Vic, en unes salutacions inacabables, però és part de la feina, i més el dia en què fas un miting que val per una campanya. Com ho sé? Quan els periodistes implorem amb la mirada més de 3 cops que pari d'escopir titulars és senyal que l'èpica ens ha desbordat.
Amb una portada, El Mundo a Artur Mas per revifar una campanya ensopida.Tota una oportunitat per convertir un cas personal en un atac contra tota una institució i cridar així a tancar files, l'ells contra nosaltres, l'instint de protegir-se de l'enemic. I la va caçar al vol amb un miting dels que fan època. Per alguns, la denúncia per pressumpta corrupció és la clau de la majoria absoluta de CiU, la Banca Catalana de 2012. No sé si tant, però serà un punt d'inflexió, segur.
Perquè torna la campanya del blanc i negre, del tot o res, amb els desnonaments o la vaga general tapats de nou pel debat nacional. La del be i el mal, el blanc i el negre, Madrid i Catalunya, Rebel·lió i Imperi. El que queda de campanya serà complicat per al company de El Mundo empotrat a la caravana.
P.D.: Unes hores abans, quan l'huracà Mas encara no havia posat potes enlaire la campanya, el candidat venia a veure'ns a Ràdio Nacional. Aquí en teniu el testimoni
P.D. 2: Mentre escrivia el post, de matinada, anava escoltant musiqueta nocturna. La teniu en aquesta playlist d'Spotify
No hay comentarios:
Publicar un comentario