Mas esmorza amb la Cultura. A les 9 del matí (criminal), a l'auditori RBA (lògic), davant el sector cultural (anestesiat).
Criminal: els creadors solen ser nocturns i a la premsa mai no li ha agradat matinar, menys encara quan ets periodista en campanya i tornes de Lleida a quarts de 3 de la matinada.
Lògic: Artur Mas va pescar Ferran Mascarell de RBA Audiovisual, d'on era conseller delegat
Anestesiat: les retallades han deixat catatònica la Cultura, la oficial, la que es troba còmoda entre canapés i necessita la proximitat al poder com si fos la següent dosi, només que el que abans era complaença ara és supervivència. En el programa de CiU la cultura només serveix per dos propòsits: com a indústria que fabrica mercaderies o com a vehicle per exportar la cultura catalana, i si els compleix els dos molt millor. No hi ha diners per més, del que es tracta és d'administrar la misèria.
"La cultura no es pot mesurar en rendiment econòmic, si no per si estimula el pensament crític". Laura Borràs obria l'acte posant-hi seny, però mira que citar a Tsvetàieva... Massa trascendència de bon matí, curtcircuit assegurat dins els cervells de la premsa, modelats per dies i dies de discursos llisos, sense arrugues.
Però Mas sembla fet a prova de bombes. Exposa la seva recepta: economia productiva i projecció exterior basada en producció oficial. Només prendre la paraula, en 10 segons, tocat i enfonsat. Hasta la vista, baby. Mentrestant, la cultura inútil s'haurà de buscar la vida; tampoc ha de ser dolent del to si a l'Argentina, el millor teatre i els grans talents actuals van sorgir els anys del "corralito", actuant a petits locals, garatges o cases d'amics.
I, de moment, la política més teatral té garantida una llarga vida. Com un monologuista de les Rambles, Duran i Lleida suplia a un Artur Mas que un cop més tenia prou amb desaparèixer per vèncer el segon i últim debat d'aquesta campanya. Mentrestant, a Martorell, en un miting de butxaca seguit per quatre mitjans quatre, Duran es limitava a complir l'expedient, amb desgana, com qui surt a escena sabent que no tocarà la glòria. Aquesta no és, i no serà, la seva obra.
"La cultura no es pot mesurar en rendiment econòmic, si no per si estimula el pensament crític". Laura Borràs obria l'acte posant-hi seny, però mira que citar a Tsvetàieva... Massa trascendència de bon matí, curtcircuit assegurat dins els cervells de la premsa, modelats per dies i dies de discursos llisos, sense arrugues.
Però Mas sembla fet a prova de bombes. Exposa la seva recepta: economia productiva i projecció exterior basada en producció oficial. Només prendre la paraula, en 10 segons, tocat i enfonsat. Hasta la vista, baby. Mentrestant, la cultura inútil s'haurà de buscar la vida; tampoc ha de ser dolent del to si a l'Argentina, el millor teatre i els grans talents actuals van sorgir els anys del "corralito", actuant a petits locals, garatges o cases d'amics.
I, de moment, la política més teatral té garantida una llarga vida. Com un monologuista de les Rambles, Duran i Lleida suplia a un Artur Mas que un cop més tenia prou amb desaparèixer per vèncer el segon i últim debat d'aquesta campanya. Mentrestant, a Martorell, en un miting de butxaca seguit per quatre mitjans quatre, Duran es limitava a complir l'expedient, amb desgana, com qui surt a escena sabent que no tocarà la glòria. Aquesta no és, i no serà, la seva obra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario