Dia 1: De vacances low cost

Ja sóc de vacances.

Durant els propers 15 dies fugiré de la rutina i dels maldecaps del dia a dia per viatjar amb una colla d'amics, coneixeré indrets nous, em convidaran a sopar, faré moltes fotos, riuré... Només que una campanya no és ben bé això. I si és la tercera en 3 anys i a més és low cost, encara menys.

Ningú som els de 2010, la il·lusió és ara cansament, de periodistes i de polítics. 2 anys de dura crisi, de retallades, hagin estat obligades o ideològiques, i 2 mesos de feina intensíssima des que a la Diada tot va canviar passen ara factura.

Del low cost, econòmic i ideològic, aquí en teniu un exemple.

A 2010 Artur Mas visitava entitats, espais de creació, empreses, per parlar de creació d'ocupació, de reducció del fracàs escolar, d'aposta per la innovació. A 2012 el programa es presenta, sencer, a la seu del partit, amb l'excusa de l'estalvi, i el focus, almenys dels primers dies, serà només un: consulta, dret a decidir, estat propi.

Traslladat als mitings, el panorama periodísticament parlant no és precissament engrescador. L'ànsia de CiU per assolir una majoria absoluta que tenen a tocar fa que el discurs, dels teloners i del candidat, fos monotemàtic a Reus i pugui continuar igual a La Seu d'Urgell, Manresa, Figueres, Tortosa... I per pur avorriment és difícil resistir a la temptació de comprar allò novedós tot i saber que és el missatge que el partit vol transmetre.

Dos motius per l'esperança. El primer, que en 24 hores Artur Mas encara no ha fet servir cap metàfora marinera. De moment li ha guanyat la partida el candidat per Tarragona, Albert Batet, que tira de castells i pinyes per demanar que tothom voti per donar la majoria absoluta a CiU. Entrega no li manca, només que puleixi i escurci una mica la comparativa pot arrassar l'última setmana entre la parròquia nacionalista.

El segon, que ja de matinada pràcticament no havíem sortir de l'autocar i ja estàvem fent uns gintonics. Això sí que són vacances de veritat.