La Pantoja al Majestic

A la meva facultat de Periodisme, que hi havia al centre? El bar. Ni l’hemeroteca, ni les aules, ni els estudis de ràdio o tele. Tota una carrera amb la veritat davant dels morros -la noticia és al bar- per entendre’l més d’una dècada després. Però més val tard que mai.

Alícia Sánchez-Camacho i Andreu Mas-Colell no hi van gairebé mai, al bar. Per separat, vull dir. Que hi fossin junts l’endemà de l’acord CiU – PP per tirar endavant els pressupostos de 2012 era garantia de Telenotícies (al minut 11'37") i de periodistes com jo assegurant-se que no en sortirien sense dir el què.

No hi havia tovallons a taula, i sense tovallons no hi ha acords. En podia donar fe Slobodan Milosevic, que va repartir Bòsnia entre serbis i croats en un tovalló. O Leo Messi en fitxar pel Barça.

Sense tovallons i, per tant, sense acords, que hi havia al bar del Parlament? Un moment pantojil o un moment Majestic (en dues agudes definicions de companys periodistes)? En un àmbit tan poc donat a la frivolitat, què hi ha més semblant a la faràndula que una reunió d’alt nivell a la vista de tothom? Què és el núvol de periodistes que s'esperava a la sortida per metrallar preguntes si no un photocall improvisat?


Tot plegat és poc seriós, no ajuda gens a prestigiar la política, la reunió buscava la imatge i, de resultats tangibles, segurament ben pocs. Ara bé, prou gris és la política, així que agraeixo petits moments de crònica rosa. Que cadascú trii entre el "Lecturas" o el "Cuore".


P.D.: La foto de la reunió pantojil/Majestic pertany a Quim Bertomeu. Gràcies, amic