"Ets més lent que la llei electoral catalana", "ni independents tindrem una llei electoral propia", "ets del sistema alemany o de l'holandès?"... 30 anys de fracassos per aprovar una llei electoral pròpia només es poden prendre amb humor. L'enèsim intent ja és en marxa, i el primer impuls és el de dir, va, prou de prendre'ns el pel i de perdre el temps, però aquest cop podria ser diferent. Per què?
- Acaba de començar la legislatura. Queden més de 2 anys per a les eleccions municipals. Això dona marge per fer renúncies i decidir sense pensar en quants vots et costarà. Encara més,
- Com saber si sortiràs perdent quan les enquestes han embogit? CiU es pot permetre el luxe d'enrocar-se un cop més? No està el PSC obligat a fer renúncies per recuperar la centralitat? I calen 90 vots per aprovar la llei, així que ERC i el PP també hi han de jugar, al joc.
- La crisi, els casos de corrupció i espionatge, o fins i tot l'efecte Grillo obliguen a moure fitxa. La gent no demana una llei electoral, però sí canvis, i que el Parlament faci alguna cosa més que defensar els ocells fringíl·lids.
- Es pot defensar la consulta com el summum de la democràcia i ser incapaç de decidir com es vota al teu país? Celebrar el referèndum sense tenir llei electoral, encara més, utilitzant l'espanyola, seria, simplement, ridícul.
Foto: Alejandro Mejía Greene el 10 de febrer de 2007 a San Ángel Inn, Villa Obregón, México DF