Spanair s'enfonsa. Objectiu: aconseguir les primeres decla(racion)s d'Artur Mas sobre la crisi de l'aerolínia. Som molt de dir decla, els periodistes.
No es podia dir que no estava avisat. No i no, m'havia dit el seu equip. Però Spanair, aerolínia pràcticament pública, queia en barrena, i en moments així, per 5 segons de veu del president ma-tes, així que corro a la plaça del Rei i aterro a la passarel·la 080. Un altre món. La selva.
"¿Hay que hacer esta cola? En Cibeles no te tratan así"..."¿Irás mañana a Pierre Cardin?"..."el desfile era todo en tonos pastel, y yo no pasteleo mucho"..."lo vi en [la semana de la moda de] Milan - ¡Te odio!". Vestits de nit sota els abrics. IPhones a dojo. Ganes boges de colar-se. La premsa lluitant per un bon lloc a la desfilada, o simplement per entrar-hi. David Meca.
Mitja hora de cua després, sóc a dins!
Vaja, no ben bé a dins, i ni molt menys mirant una desfilada així. Sóc a les escales de l'entrada, no hi puc anar gaire més lluny. Sense acreditació, avalat això sí per un eficient membre de l'organització. Però el més important, tot sol. Somnio amb la "decla" en exclusiva, per què no amb un Ondas.
De sobte emb desperta una noia amb pinganillo. "Estàs acreditat?" "No" "Has de sortir" "Si m'heu dit que podia entrar!" "Doncs no. Has de sortir" "Si us haguéssiu posat d'acord no m'haurieu de fotre fora, no?" "Mira, no sé que dir-te. Adéu".
Arguments tan sòlids que no em deixen alternativa. Cap a la sortida... quan arriba en Mas. M'hi acosto. "President..." "(amb cara de saber a què he vingut) ja sé a que has vingut i no puc dir res. Demà al Consell Nacional".
El president acabaria mirant la desfilada de Desigual. Jo, ni desfilada, ni models, ni "declas", ni res de res. Amb les mans buides me'n vaig a casa, al meu barri de xandalls i senyores amb el carro de la compra. M'hi espera una carta: "Volem donar-te la benvinguda a SpanairStar [...] Gràcies i benvingut al món!"
La llenço. Demà serà un altre dia.
P.D. Amb l'emoció del moment, ni vaig pensar en fer fotos. La d'aquest post és de Michael Mandiberg en el Yigal Azrouel Fashion Show a Eyebeam, el 5 de setembre de 2008. La publico sota aquesta llicència
Ostressss!!!Però si tenia bona pinta la teva història!! al menys pensava que et deixarien entrar!grrr a mí fins l'útim dia em deien que cada 2x3 qno podia entrar... jo, que era "de l'organització" i podia entrar quan i com vulgués! sempre els deia "però mireu-me bé, sóc jo, sempre la mateixa, enrecordeu-vos-en de la meva cara..." aixó de no fer metro 80 vestir Pierre Cardin i estar hiper bona no ajuda...
ResponderEliminarAl menys no vas haber de suportar la siberiana2012, llavors no feia tant de fred! I'm sorry for you, jo tampoc t'hagués pogut ajudar...