El PSC viu moments convulsos, tant d'estructura interna com del seu posicionament poc clar respecte el dret a decidir. Aquests dies he trobat contribucions ben interessants a la seva manera que us recomano mirar-vos detenidament
Començo pel Josep Ramoneda per la seva contundència venint de qui vé, un intel·lectual considerat proper al PSC. Diu que el partit hauria de defensar l'autodeterminació per tancar aquest front i plantar cara a CiU a l'eix dreta-esquerra. Inusualment dur.
Ignacio Sánchez-Cuenca dona una visió un pèl diferent a eldiario.es. Després de defensar un referèndum d'autodeterminació per sentit democràtic, cap al final aborda el paper que hauria de jugar el PSC. Hauria de dir que sí a la consulta i decidir el seu vot segons que faci l'Estat, és a dir, fent campanya pel sí si el govern central es nega a una reforma federal.
La rèplica li arriba del Jorge Galindo a Politikon. Creu que donant suport al referèndum el PSC ja estaria acceptant que Catalunya té sobirania, i conclou que mentre vulguin ser part del PSOE, els socialistes catalans no poden fer res. Molt recomanable.
Per amanir-ho tot us proposo també llegir el document de l'ala catalanista del partit que pressiona la direcció en favor d'una Catalunya-Estat. Entre els signants, Marina Geli, Antoni Castells, Ernest Maragall o Àngel Ros.
I al diari Ara, el Marc Guinjoan intenta explicar els pobres resultats del partit a les darreres enquestes. Conclou que, o bé hi ha vot ocult o que els socialistes, senzillament ho han fet malament. O les dues coses. Un enfocament amb el qual estic bastant d'acord.
Fotografia: La Vanguardia
No hay comentarios:
Publicar un comentario