L'hora de l'aranya

Diu el tòpic que tot periodista somia a treballar en un dia històric com el d’ahir. Envejo els que poden aprofitar l’anunci d’ETA per oferir un espectacle radiofònic viu, amb col·laboradors interessants, entrevistes en directe a polítics o, millor encara, intel·lectuals o gent del carrer. Als qui van pensar en trucar la filla d’Ernest Lluch o Kirmen Uribe –en un moment així escoltar persones amb seny és un regal.

Quan el teu espai és escàs tot és diferent. 5 minuts cada hora poden semblar molts, però amb prou feines donen per recollir l’essencial de les reaccions polítiques. El lehendakari, el president del Govern, els candidats a les eleccions, els líders polítics bascos i poc més. Les seves paraules són planes, monòtones, grises en comparació.

Potser ho fa la prudència. Els altres ens podem permetre somriure, encara que sigui per dins, mentre treballem, pensant en les infinites possibilitats d’una Euskadi en pau, deixant volar la imaginació. Probablement molt més que els mateixos bascos, no donats a gaires exhibicions d’alegria en situacions similars.

Són les coses d’haver conviscut amb la violència com el més natural del món. Amb les pistoles fora de l’equació toca canviar els esquemes, de l’aranya que mata a la que defensa les seves cries.

I a nosaltres del somni d’un dia com cap altre a la realitat de la precampanya. Si l’ona expansiva de la notícia d’ETA arriba a la política catalana, ho veurem aviat.

La imatge es diu "Guggenheim" i es de yai sHeta. Hi apareixen "Maman", una de les aranyes que l'artista Louise Bourgeois va crear en homenatge a la seva mare, i el propietari de la peça, el museu Guggenheim Bilbao